Carta al director

Benvolgut senyor director, sóc Auguste Renoir. Ahir em vaig anar amb les meves noves obres a ensenyar-les al saló. A la cua, hi havia pocs pintors, i tots deien que no valia la pena fer aquesta cua per que no els agafarien, però jo no entenia perquè deien això fins que hi vaig entrar. Hi havia un home calb amb unes ulleres tan gruixudes que no entenc com el seu nas aguantava tan de pes. No semblava que ell fos el galerista llavors, m’hi vaig apropar i vaig preguntar-li per aquest, i em va dir que en estava davant seu. Em vaig quedar sorprès de que aquell home baixet, amb roba de carrer, amb una cresta al cap amb el poc cabell que tenia, fos el meu futur galerista, si ell volia es clar. Li vaig presentar les meves obres per exposar-les al seu saló. No va mirar tan sols tres quadres i ja m’estava dient que no les podria exposar per què pintava una noia lletja, grassa i nua. Jo me’l vaig quedar mirant pensant que no tenia ni la menor idea de que representaven els meus quadres. Em vaig riure i li vaig dir que normal que em digués que no si duia unes olleres mes grosses que el seu mateix coll. Em vaig anar d'allà sorprès, pensant que hi havia molta gent ignorant en aquest mon.

Carta a un galerista

Hola Dimitri, sóc Auguste Renoir. Tinc un munt d'obres al meu estudi des de fa massa temps i estava esperant poder mostrar-les al públic a través de la seva galeria. Els meus quadres són de cossos femenins sobre el paisatge. En ells vull aconseguir una representació del món espontània i directe, representant d'una manera més sensual l'impressionisme. Mostro l'alegria de viure en gent treballadora, sempre pinto personatges que es diverteixen en una natura agradable. També intento tractar temes de flors, escenes dolces de nens i dones i sobretot el nu femení. M'agrada moltíssim poder pintar la llum del sol que li  dóna dissimuladament als ulls de les dones. Per tot això penso que li agradaria veure algunes de les meves obres i parlar d'elles, fins a arribar a un acord.

Moltes gracies Senyor Dimitri.